No obstant això, quan alguns d'ells/es veuen el tank de flotació per primera vegada, diuen una cosa així com: "... Estic nervios/a". Quan li pregunto per qué estan nerviosos?.
Sovint acaban dient el següent: "...Estic nerviós de ser tot sol amb els meus pensaments."
Faig broma amb la gent i
els dic que estan amb els seus pensaments tot el temps. Tan si en són
conscients d'això o no. La reacció més sovint es: Sorpresa!!! Per què? Les persones tenen por d'estar a soles amb els seus propis pensaments?
La raó... Crec... es que al adonarse que treus els estímuls ,una persona no té més remei que parar atenció al que està passant en la seva ment ARA.
Per a mi, la ment és com un gran edifici amb moltes plantes (ha vegades ho he somiat així). Quan una persona calma la ment, és com si estiguessin prenent un ascensor a la part de la ment que opere sota el llindar de la consciència. D'aquesta manera, una persona pot mirar els patrons de pensament que potser mai había considerat.
La ment té moltes parts. John Lilly va utilitzar l'analogía que la ment és com un biocomputadora composta de molts "programes" o patrons neuronals. Cada programa actúa de manera autònoma. Alguna vegada has vist la pel · lícula "The Matrix". En aquesta pel · lícula, l'heroi lluita contra molts personatges de la matriu per tal de salvar la raça humana. L'heroi lluita contra els soldats, policies, agents secrets i figures poderoses, com el programador de la Matrix.. La ment humana és molt similar. La gent té milers i milers de programes i gairebé tota la programació es inconscient.
..." El major enemic és un mateix." Diuen. Quan una persona calma la ment, com quan flotem, hi ha una tendència a fer un balanç per examinar la programació que no està funcionant bé.
Sé per experiència personal que un, pot posar un munt d'energia en estar en conflicte amb els diferents aspectes d'un mateix. Gairebé, cada vegada que floto, torno veient de manera diferent les situacions. Situacions desafiants que semblan que estan més enllà del meu control i.... ja no semblan tan descoratjadores després de flotar.
En el seu lloc, em centro en la manera de resoldre aquestes situacions.
Quan vaig començar a flotar, em va sorprendre el que sentía. Jo vaig pensar: "Ei, sóc una persona molt tranquil.la." Però... jo no estava tranquil.la. Quan vaig mirar-me a mi mateixa, vaig començar a veure molts aspectes en els quals estava en conflicte.
Això encara hem passa. No obstant ... quan floto com a rutina regular, la intensitat del conflicte intern baixa considedablement. (.... Com a propietaria d'un centre de flotació, puc flotar almenys una vegada o dos a la setmana). No obstant això, he passat per períodes en què he flotat tots els dies. Quan això succeeix, em torno molt intuïtiva, creativa i m´inspiro amb moltes idees que m'ajuden a prendre decisions.
El que puc constatar és que la flotació regular, ajuda "a fer les Paus" amb nosaltres mateixos.
Pot ser, que una sessió de flotació sigui difícil, potser es perquè hi ha "programes" o patrons que operen en la nostra ment que resulta ser una font conflicte dins de nosaltres mateixos.
No hi ha res a témer sobre aquietar la ment i estar "només" amb els pensaments d'un mateix. De fet, fer-ho (sigui com sigui) és l'única manera de creixer i trobar solucions i millorar-nos a nosaltres mateixos i en les nostres relacions.